Iniciativa en procés —> Convenció Constitucional


[Iniciativa aprovada a la sessió Plenària del PMC de desembre 2014]

 

La Convenció Constitucional

 

Una proposta per elaborar la constitució des de la radicalitat democràtica Després del 9N s’obre un nou període en la transició nacional a Catalunya. Diversos moviments socials i organitzacions polítiques han manifestat la necessitat de convocar eleccions de caràcter plebiscitari per conèixer amb exactitud amb quin suport compta el procés cap a la independència i han liderat, alguns des de fa molt de temps, espais de reflexió i propostes sobre el model de país i la Constitució que l’ha de regir.

Aquest lideratge ciutadà ha tingut ressò en l’àmbit parlamentari ja que tant el President de la Generalitat com els grups parlamentaris d’ERC, ICV-EUiA i la CUP han expressat públicament la voluntat d’obrir un procés participatiu orientat a elaborar la futura Constitució. Aquesta voluntat es va traduir en l’aprovació de la Moció 157/X del Parlament, sobre el 9N i l’obertura d’un procés constituent (13 de novembre de 2014), que insta el Govern a encarregar a un grup de treball el disseny d’aquest procés participatiu, tenint en compte els treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i incloent els mecanismes, les condicions, el format i els temps, espais i procediments de debat i decisió populars sobre la redacció d’unes noves bases constituents de la futura República.

Efectivament, el procés d’elaboració d’una Constitució democràtica en el segle XXI requereix un procés diferent al que es seguia en el segle passat ja que avui la ciutadania està més informada i compta amb nivells de formació històricament mai vistos. La ciutadania ha liderat i el procés i, de forma coherent, l’ha de continuar liderant, de forma que la Constitució ha de ser radicalment democràtica tant en els resultats com en el procés. Cal que sigui participatiu des de l’origen fins al final si es vol legitimar socialment el nou text constitucional i eixamplar la base social favorable a la nova República, incorporant també aquells que, d’entrada, no s’han manifestat a favor de la independència però que es poden sentir interpel·lats i cridats a participar per un procés de definició d’un nou país des de la base social.

A Europa tenim exemples recents de processos similars, com Irlanda, Islàndia o les previsions del Llibre Blanc a Escòcia. A més, està en consonància amb les recomanacions de l’informe número 10 del CATN, “El procés constituent”, on s’esmenta la necessitat d’aplicar estàndards democràtics altament exigents en la redacció de la Constitució, per acomplir les condicions de “garanties democràtiques, llibertats, participació i pluralisme”, i amb la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya (23 de gener de 2013), per la qual s’aprova la “Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”, que esmenta els principis de legitimitat democràtica, transparència, cohesió social i participació.

L’aplicació i desenvolupament d’aquests principis, més enllà dels mínims fixats pel mencionat informe 10 del CATN (eleccions constituents, intervenció del Parlament i fórmules de participació ciutadana), permetrien dissenyar i desenvolupar una Convenció Constitucional inclusiva de tots els sectors socials i que garantís les condicions de qualitat democràtica en l’elaboració del text constitucional. Així, el model no hauria de ser el de la comissió parlamentària, sinó el d’una Convenció Constitucional que integri diversos mecanismes democràtics, cadascun dels quals aportaria virtuts específiques al procés.

El sotasignats proposem que la Convenció Constitucional integri diverses perspectives complementàries de la democràcia en l’elaboració de la Constitució. Aquest procediment àmpliament participatiu permetria obtenir els beneficis i virtuts en qualitat democràtica que cada modalitat ofereix, d’acord amb la taula de fases annexa i que presentem resumidament:

– Una fase vinculada a la democràcia participativa a iniciativa de la ciutadania activa, que aglutini el compromís que tenen actualment moviments socials, associacions ciutadanes i grups d’experts que realitzen debats i redacten propostes d’orientació constitucional. Aquesta energia ciutadana, que ha provocat que ja estiguem de fet en el període d’elaboració constitucional, ha de ser inclosa i potenciada en treballs posteriors. Aquests moviments socials associacions ciutadanes i grups d’experts han de veure reconegut el seu lideratge pioner i ser presents en el procés d’elaboració com a garantia de l’origen i desenvolupament radicalment democràtics de la Convenció Constitucional.

– Una fase vinculada a la democràcia participativa amb suport institucional. Un cop institucionalitzada, la Convenció ha de comptar amb debats de vocació massiva, oberts al conjunt de la ciutadania i representatius de la diversitat, que apliquin metodologies que combinin el dret que té qualsevol persona a participar i amb plena igualtat en els diàlegs.

– Una fase vinculada a la democràcia representativa a través de representants de la ciutadania, que treballarà a partir de les aportacions de la fase anterior. La implicació ciutadana ha de continuar un cop el debat es situï en el Parlament de Catalunya, gràcies a la deliberació conjunta entre els representants electes i representants de la diversitat social (aplicant criteris de gènere, edat, territori, etc.). Aquests treballs, que també han de comptar amb l’assessorament d’experts per aconseguir textos d’alta qualitat tècnica, han d’estar subjectes a un estricte procediment de transparència i de retiment de comptes.

– Una fase vinculada a la democràcia directa: el text constitucional s’ha d’aprovar per referèndum vinculant com a garantia de que la sobirania rau en el poble i que aquest sempre té la darrera paraula, amb la possibilitat final d’exercir l’opció de veto si no li convenç el resultat del procés. Per tal que no es pugui plantejar com una opció de tot o res, seria convenient introduir la possibilitat que la ciutadania pugui expressar el seu suport, per separat, i de forma simultània o consecutiva, a les diverses parts que componen aquest text final.

Per tot plegat, esperem que els acords de transició incloguin una deliberació pública i política sobre aquestes fases i ens comprometem a aportar continguts i metodologia per fer-les possibles.
 
Grup promotor de la Convenció Constitucional
 
– Francesc Xavier Caballé ‘Xàbius’ (integrant de Procés Constituent i promotor de Crida Constituent)
– Àngel Campabadal (Constituents 15M)
– Jordi Camprubí (Parlament Ciutadà)
– Pepe Castelltort (integrant del Procés Constituent i promotor de la Crida Constituent)
– Víctor Garcia (integrant de Procés Constituent)
– Joan Guarch (El País que Volem)
– Jaume López (professor de ciència política – UPF)
– Isabel-Helena Martí (Sobirania i Justícia).
– Muntsa Niso (Associació de Professionals de la Participació de la Generalitat).
– Martí Olivella (Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà i President de Nova – Innovació Social).
– Jordi Pacheco (membre de la Junta del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya).
– Lluís Planas (membre de la Marxa Som i del Pas – elcami.cat)
– Jordi Rich (Enginyer industrial i Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà).
– Josep Maria Vilajosana. (Catedràtic de Filosofia del Dret – UPF).
 
Tots els membres hi són a títol individual i no comprometen les organitzacions esmentades.

 


Presentació de la proposta al Parlament de catalunya

28010215Convencio_consti“Núria de Gispert ha rebut en audiència el 28.01.15 diversos representants del grup promotor de la convenció constitucional, una metodologia de treball que prioritza la participació ciutadana en la redacció d’una constitució per Catalunya.

La delegació, la integrava l’enginyer industrial i membre de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà, Jordi Rich, Isabel-Helena Martí, de la plataforma Sobirania i Justícia; Jaume López, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Jordi Pacheco, membre de la junta del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, i Martí Olivella, president de Nova Innovació Social.

Els promotors de la convenció constitucional han lliurat a de Gispert la seva “proposta per elaborar la constitució des de la radicalitat democràtica”. Jaume López ha explicat en sortir de l’audiència que la convenció constitucional vol que les propostes de constitució que es presentaran dissabte “siguin una peça més” en el debat, i ha dit que la seva voluntat “no és refondre aquests esborranys”, sinó que “serveixin per contribuir al debat de la forma” que s’ha de donar a la constitució.”

Font. Parlament.cat

 

4 Comments

    Leave a Comment

     

    — required *

    — required *