Els col·lectius veïnals de Barcelona aposten per l’enfortiment del contrapoder institucional


https://directa.cat/sites/all/themes/directa/images/logo.png

Independentment de qui governi l’Ajuntament després de les eleccions, les Jornades d’Autoorganització Popular assenyalen la necessitat d’impulsar la política feta des dels barris

L’encontre ha estat impulsat pel Parlament Ciutadà (PMC) i coorganitzat per la Trobada Popular Municipalista i Procés Constituent.
Paulina Flores(fotos)
Esther Bermejo 20/04/2015

L’encontre, impulsat pel Parlament Ciutadà (PMC) i coorganitzat per la Trobada Popular Municipalista i Procés Constituent, ha reunit aquest passat cap de setmana una seixantena de persones al Centre Cívic Barceloneta, la majoria representants d’entitats i moviments veïnals. Més enllà d’esdevenir un espai de reconeixement mutu de diversos actors compromesos amb la transformació dels barris, les jornades han volgut ser la primera pedra d’una estratègia per promoure la cultura política de l’autoorganització. L’objectiu és, en paraules d’Itziar González, membre del PMC i regidora de Ciutat Vella durant el govern municipal tripartit, la creació d’un “lobby ciutadà” que incideixi en la política de forma permanent per defensar l’interès general.
“Sabem que la transformació de la societat no pot venir només per la via institucional”. Aquesta frase de l’exregidora pronunciada en la presentació de les Jornades reflecteix l’esperit de les intervencions que minuts després farien membre d’alguns col·lectius veïnals a la taula d’experiències de confluència als barris. “Trobàvem a faltar un espai on les veïnes poguéssim construir una nova manera de fer política, més participativa”, explicava la representant de Fem Sant Antoni. Alguns dels ponents, però també molts assistents, van coincidir a alertar del perill de desactivació dels moviments socials que podria suposar un canvi d’escenari en les institucions – en al·lusió a la possible entrada de Barcelona en Comú i plataformes anàlogues als ajuntaments – i van insistir en la importància de tenir present el que va succeir durant la Transició, quan els líders de molts moviments veïnals van ser cooptats pel poder municipal.


Els col·lectiu busquen fórmules d’organització més flexibles que les organitzacions veïnals clàssiques. / Paulina Flores

Nascuts durant la crisi a partir de la unió de diferents lluites sectorials, aquests col·lectius han hagut de fer front a alguns reptes comuns. Un d’ells, el d’haver de buscar noves fórmules d’organització més flexibles que les de les associacions veïnals clàssiques per tal d’atraure més gent, de manera especial el jovent que s’havia mobilitzat arran del 15-M. “Sabíem que havíem de canviar la forma de lluitar perquè s’hi sumessin”, va assegurar una representant de 9 Barris Cabrejada, plataforma que aplega més d’un centenar d’entitats i col·lectius. El treball en xarxa, la inexistència d’estructures fixes o l’organització per objectius concrets són alguns dels trets en què es van reconèixer els membres dels moviments presents.

 

Conceptes de moda que grinyolen
La informalitat o “liquiditat” d’aquests actors, que Itziar González comparava amb l’estructura d’una cèl·lula – amb un nucli dur militant i un contorn més flexible– , va ser criticada per Manuel Delgado en una enèrgica intervenció que va sacsejar l’auditori. Aquest antropòleg va afirmar que “desconfiaria de qualsevol que es presentés amb una fórmula per a l’autoorganització”, però sí que va defensar la necessitat d’una estructuració sòlida en comptes del que va descriure com a “movimentisme”. D’altra banda, va denunciar que alguns nous partits i col·lectius abusessin tant de conceptes com “ciutadania” o “el comú” quan, segons ell, estem en una situació en què la majoria dels antagonismes tenen a veure amb la classe social. “El ‘ciutadanisme’ és l’apoteosi del discurs neoliberal”, va afirmar Delgado.
Els quatre tallers participatius en què es van dividir els assistents la jornada de dissabte van tractar la cooperació entre barris, la municipalització, l’economia comunal i la planificació i ordenació de l’espai. Del treball conjunt, van sortir algunes conclusions i premisses que haurien de guiar el procés d’enfortiment de l’autoorganització popular als barris. Entre aquestes, que és millor buscar alternatives des de la solució i no des del problema, que cal definir prèviament el model productiu de la ciutat per poder afrontar les problemàtiques concretes –com la del turisme–, que és necessari ser proactius marcant l’agenda política o que són imprescindibles les eines de coneixement de la realitat.
Trasllat de la capacitació als barris
El proper pas previst després d’aquestes jornades serà la formació d’un equip de treball que, tenint com a mandat la promoció de la cultura política de l’autoorganització, convoqui sessions participatives als barris en les quals es puguin compartir coneixements, definir prioritats i dotar d’eines a la ciutadania per al seu empoderament. Segons Itziar González, l’objectiu és la capacitació de les persones per tal que puguin interpretar què passa i “construir lliurement el seu propi relat”. En aquest sentit, el PMC no treballa en els continguts, sinó en la cultura política i la metodologia. L’exregidora sosté que “la ciutadania ha d’esdevenir un lobby que pugui exigir el reconeixement per part de les institucions” i que defensi l’interès general. Respecte a la representativitat que tindria aquest lobby, assegura que no pretenen representar a tothom, sinó a “aquelles persones activades políticament”.

2 Comments

    Leave a Comment

     

    — required *

    — required *