Cultura política i autoorganització ciutadana


D’ un temps ençà, veiem amb certa esperança com sorgeixen i s’impulsen noves formes de politització. Amb la crisi econòmica i al caliu de la sacsejada del moviment 15-M, i a Catalunya, dels moviments per la independència, han sorgit propostes de col·lectius que volen intervenir en l’esdevenir polític institucional, sigui en l’àmbit nacional o en el municipal. Tots ells comparteixen un interès comú pel disseny de noves maneres de fer política, més participativa i directa. Les properes eleccions municipals estan centrant gran part dels esforços de les organitzacions polítiques d’esquerra, amb l’objectiu d’aconseguir candidatures unitàries als ajuntaments.

Cultura política i autoorganització ciutadana

Més participació de la ciutadania

Aquestes forces polítiques estan davant el repte d’elaborar una estratègia comuna. En la majoria d’elles, es fa evident el paper fonamental que hi juguen els moviments socials, però també, i això és el que és rellevant, les diferències entre les seves activitats i funcions respecte a les iniciatives impulsades pels partits polítics i per les noves plataformes ciutadanes electorals. De fet, amb aquestes noves maneres de fer política es pretén no caure en la reproducció d’esquemes electoralistes i mirar d’impulsar la participació de la ciutadania i la seva politització, aprofitant els processos electorals, inicialment, d’àmbit municipal.

Sens dubte, les properes conteses electorals, municipals i autonòmiques, i el mateix debat sobre la independència de Catalunya i sobre el país que volem, són escenaris que dinamitzen el debat polític i la mobilització popular entorn del que és comú a tota la ciutadania. Per això el Grup Impulsor de Parlament Ciutadà, juntament amb persones d’altres espais polítics, la TPM, el Procés Constituent i les Assemblees Constituents, creiem important manifestar que tenim al davant l’oportunitat de transformar la cultura política del nostre país i donar als espais de participació ciutadana una permanència i continuïtat que vagi més enllà dels temps electorals o les reivindicacions puntuals.

Davant nostre, albirem l’oportunitat que sigui la mateixa ciutadania i la seva feina en els moviments socials i altres agents actius de la societat les que regenerin els espais de participació i construcció col·lectiva de manera autònoma i independent. Estaríem parlant de la construcció cooperativa d’un model d’autoorganització popular que partint de les formes d’organització existents, referides a espais territorials i àmbits temàtics específics, potenciï la participació política de la ciutadania, directa i mantinguda en el temps, i el seu protagonisme en el control de les institucions públiques.

Es planteja, per assolir aquest objectiu, generar programes d’actuació col·lectiva que donin resposta als problemes, a les necessitats i els desitjos que la majoria compartim. Creiem que, amb això, la ciutadania guanyaria un espai polític fora de les institucions que li permetria reforçar l’acció institucional d’ajuntaments i Parlament que situessin en l’eix de la seva acció institucional l’interès general i no pas el privatiu de lobis i interessos clientelars. Creiem, també, que no haurien de ser incompatibles les estratègies municipalistes amb les d’enfortiment dels moviments socials existents. Des de diferents col·lectius se subratlla que hi ha vida més enllà de les institucions.

Una qüestió clau és valorar si els moviments socials existents tenen capacitat per incrementar el seu grau d’organització i mantenir una independència respecte als partits polítics o les plataformes electorals que els permeti elaborar les seves pròpies propostes i iniciatives. Això, al marge de les agendes imposades pels poders econòmics i polítics institucionalitzats. Parlem de cooperatives de producció, de serveis i de consum, de la gestió comuna de recursos, d’iniciatives de suport mutu, de monedes socials, d’activitats culturals i lúdiques o d’accions de desobediència civil, entre altres iniciatives.

L’autoorganització popular és una manifestació d’empoderament que ha de ser l’eix d’una cultura política qualitativament diferent, de maneres noves de fer política. Per això calen formes organitzatives sostingudes, amb uns atributs entre els quals cal considerar la permeabilitat, entesa com la capacitat de deixar-se influir per l’altre; el treball amb metodologies participatives, no partidistes; estructures arrelades a problemes i necessitats comuns; respectar les experiències particulars, tractant d’explicitar-les per, des d’elles, trobar el que es comparteix; el disseny col·lectiu de projectes comuns, per imaginar, a continuació, accions que aconsegueixin incidir sobre el que preocupa com a col·lectiu; l’acció com a element motivador i de constatació del que és compartit i que permet imaginar realitats diferents, i fer programacions que facilitin el seu assoliment.

Projectes comuns i permeables

Cal treballar la permeabilitat entre la ciutadania activa i l’activable, afavorint que aquesta s’apropi més als moviments socials. Però cal fer-ho amb la ciutadania considerada com un únic col·lectiu, articulant, a partir de les problemàtiques concretes que l’afecten, la seva participació progressiva en moviments populars. Però la consecució d’un full de ruta consensuat per moviments diferents que analitzen la realitat de maneres diverses i tenen interessos múltiples no és una tasca fàcil. Les motivacions per fer un esforç d’aquesta envergadura poden ser de dos tipus. Una estaria relacionada amb la visualització d’un guany més gran associat al fet d’anar de bracet en l’assoliment d’un objectiu concret. L’altra és més difícil d’aconseguir perquè va més enllà d’un guany col·lectiu concret i és menys immediata, però és més profunda i efectiva, més estructural.

Requereix, però, altres tipus de lligam entre els diferents moviments. Parlem de vincles emocionals i afectius que, més enllà del moviment social o polític al qual cadascú s’adscriu o de la no adhesió a cap moviment, i més enllà de temps concrets, generin la confiança necessària per consolidar processos no institucionals que permetin, des de les experiències particulars, compartir interessos, problemàtiques i desitjos, explicitar diferències, construir llenguatges comuns.

Són processos que també han de permetre dissenyar projectes que incideixin sobre les causes del que ens preocupa, del que ens interessa i del que somiem per al futur col·lectiu, i programar les actuacions necessàries per fer-los realitat. Estem parlant de noves maneres d’estar al món, de conceptualitzar la política i de fer-la. Estem reivindicant un canvi cultural

Itziar González Virós i Xus de Miguel Vallejo (membres del Grup Impulsor del Parlament Ciutadà)

No comments yet... Be the first to leave a reply!

Leave a Comment

 

— required *

— required *