Jornades d’Autoorganització Popular

Cartell Jornades Autoorganització

Relat de les Jornades d’Autoorganizatció Popular

 

Al llarg de dues sessions, convocades pel Parlament Ciutadà, una seixantena de persones, a títol personal o en tant que membres actives d’entitats, associacions i moviments, han estat compartint experiències i coneixements al voltant de l’acció política a la ciutat i als barris, i pensant col·lectivament estratègies de futur tant en relació a la imminent campanya electoral, com i sobretot, en els escenaris de futur que presentin les institucions després de les eleccions.

Coorganitzades per la Trobada Popular Municipalista i Procés Constituent, les jornades han comptat amb la participació d’espais de confluència com 9Barris Cabrejada, Fem Sant Antoni, Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample o l’Espai de Coordinació 15M. També hi ha participat gent de l’AAVV de l’Òstia , de Sants, Paral·lel, Vallcarca, Gràcia, La Sagrera, Ciutat Vella… i també de La Floresta, Sant Adrià, Castelldefels o Tarragona.

La primera de les dues sessions ha estat dedicada a conèixer les maneres de funcionar dels espais de confluència participants: el seu origen, organització i procediments de presa de decisions i la seva forma d’intervenir en la política del barri. També ha comptat amb les intervencions de l’activista Emma Alari, l’antropòleg Manel Delgado i d’Itziar González ex-regidora i membre del Grup Impulsor del Parlament Ciutadà.

17190885362_aa6ba4263d_z(1)

L’amplificació de la capacitat de reacció que suposen els espais de confluència de barri, complementant i estenent la tasca que fan les AAVV, el seu posicionament òptim de cara a l’abordatge de problemàtiques transversals i la capacitat de pressió que poden representar davant l’administració els fan instruments oportuns i necessaris. Bevent de la fons d’indignació del 15M, han pogut superar la principal crítica que es va fer a aquell moviment de manca d’organització i operativitat. Justament els espais de confluència, sovint empesos per la força de la reacció davant de la imposició d’un projecte o de la reivindicació d’equipaments o serveis imprescindibles, acrediten una capacitat d’organització flexible, fins i tot informal, però efectiva, i constitueixen un exemple d’empoderament ciutadà. Un empoderament que, si hem d’atendre la intervenció de Manel Delgado, no ens ha de fer caure en el perill d’un liberalisme autogestionari que deslliuri l’administració de la responsabilitat de prestar tots els serveis públics necessaris.

L’autoorganització i la confluència esdevenen, d’acord amb Itziar González, una forma d’intervenció en l’espai polític, diferent de les organitzacions polítiques clàssiques, els partits, però no per això desproveïdes de vincle i compromís. Una forma d’intervenció que hauria de mantenir-se, amb independència de que forces més o menys sensibles a les demandes dels moviments socials accedeixin a les institucions, a les que caldrà seguir pressionant, per no caure en els errors de la transició i per assegurar que quan rebin la pressió (que rebran) dels poders fàctics, trobin a l’altra banda la pressió del “lobby ciutadà”.

 

La segona sessió, celebrada dissabte, es va iniciar amb quatre tallers que van permetre abordar, en paral·lel, qüestions cabdals com la cooperació inter-barris, la gestió dels serveis essencials com l’aigua o l’energia, l’economia comunal o la planificació d’espais. En els tallers, amb l’ajuda d’una persona facilitadora, es va poder debatre amb la proximitat i la intensitat que permet el treball en grup.

Els debats en taller han permès posar sobre la taula grans qüestions no resoltes com ara la distribució de rols entre les organitzacions socials i l’administració, en totes les seves variants: gestió comunitària vs gestió “cívica”; autofinançament o subvencions; col·lectivització vs participació… S’ha apuntat, però, que cal recuperar la iniciativa ciutadana i obtenir per a ella el reconeixement de les institucions com a passos previs a l’establiment de “contractes ciutadans” (contractes de cooperació) entre ciutadania i administració que, en qualsevol cas, incorporin com a mecanismes de control l’auditoria ciutadana.

Per a això, cal donar impuls a les plataformes veïnals com espais de coordinació on les persones es reconeixen, perquè es coneixen i estableixen relacions interpersonals. I a partir dels espais de confluència i dels espais de coordinació (que no han de ser necessàriament els mateixos) construir models de ciutat en els diferents àmbits: cultura, economia solidària, turisme… amb una visió ecosistèmica que trenqui les visions monopolístiques i endogàmiques tant dels poders fàctics, com de la mateixa administració.

Les jornades es van cloure en una posada en comú dels tallers i de les aportacions del primer dia que van posar en primer pla la necessitat de l’autoorganització als barris, com a element base per evitar caure en el parany de la delegació en l’administració, per sensibles que siguin els qui n’ostentin la direcció. Per a això és necessari construir coneixement, dotar-se d’eines: un glossari, una plataforma en xarxa i el suport quan calgui de la investigació. En aquest terreny és cabdal canviar el rol de bona part dels tècnics de l’administració que han d’assumir que treballen per la ciutadania i no pels polítics i adoptar un paper de “traductors” entre la realitat veïnal i l’entramat polític- administratiu de les institucions.

Barcelona compta ja amb experiències d’èxit en alguns barris, pràctiques que cal estendre al conjunt de la ciutat per això, des del Parlament Ciutadà s’han proposat aquestes jornades que s’han clos amb el compromís d’impulsar un grup de treball que, aprofitant feines i estructures que ja existeixen com l’Espai de Coordinació 15M o la Fira d’Economia Solidària, que constitueixen dos exemples de bones pràctiques, contribueixi a la propagació d’espais de confluència als barris i al bastiment de plataformes de coordinació entre ells per aconseguir empoderar la ciutadania davant els districtes i l’ajuntament.

Accés a documentació de les Jornades

Accés a imatges de les Jornades

 

GRUP IMPULSOR DEL PARLAMENT CIUTADÀ – ABRIL 2015

[si vols incorporar-te al grup de treball, escriu a extensió@parlamentciutada.cat]

17190890672_72fc9e4569_z

 

Informació de les Jornades recollida a la Directa:

https://directa.cat/actualitat/collectius-veinals-de-barcelona-aposten-lenfortiment-del-contrapoder-institucional


 

Jornades d’Autoorganització popular – convocatòria

Parlament Ciutadà impulsa aquestes jornades coorganitzades per Procés Constituent de Barcelona (PrC) i Trobada Popular Municipalista (TPM), obertes als moviments socials de Barcelona, amb els següents objectius:

  • Potenciar el reconeixement mutu entre espais socials, col·lectius, projectes i moviments que treballen per a la transformació social mitjançant processos d’autoorganització i empoderament popular.
  • Compartir coneixements, experiències, metodologies, recursos i serveis.
  • Definir prioritats i coordinar iniciatives d’intervenció política i d’unitat d’acció entre el veïnat, les organitzacions i els projectes de transformació social a cada barri, anant més enllà d’una problemàtica particular o d’un moment electoral.
  • Aprendre a reflexionar i actuar conjuntament.

Aquestes jornades, a través d’exposicions, debats i tallers, permetran valorar experiències sobre cooperació entre els barris de la ciutat, les millors pràctiques quant a la municipalització i l’autogestió col·laborativa de bens comuns, així com identificar els elements significatius de l’economia comunal i la planificació i ordenació d’activitats i espais públics.

Des de diferents angles, s’abordarà com enfortir les xarxes d’autoorganització, enriquir la cultura política i incrementar l’empoderament de la ciutadania.

Al llarg de les jornades, les persones assistents podran participar en l’elaboració d’un mapa de moviments socials de Barcelona.

 

Programa

Divendres, 17 d’abril
18:00 Rebuda, acreditació e inscripció de participants
18:30 Obertura i presentació de la sessióExposició dels objectius, de les protagonistes implicades, els reptes i el programa de les jornadesInvitació a deixar petjada en el mapa físic/virtual de les lluites i dels espais de confluència dels barris de Barcelona
18:40 Experiències de confluència als barris.Qui són? Com prenen les decisions? ¿Com intervenen en la política del barri i la ciutat?

9barris Cabrejada

Assemblea del Barri de Sants

Espai de Coordinació

Fem Sant Antoni

Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample

Plataforma Gestió Ciutadana de Barcelona (pendent de confirmació)

19:40 Autoorganització, cultura política i empoderament ciutadàItziar González, Manuel Delgado i Emma Alari
20:30 Torn obert de paraules
21:00 Cloenda

 

Dissabte, 18 d’abril
09:30 Rebuda, acreditació i inscripció de participants
10:00 Tallers :
Cooperació entre barris en iniciatives i lluites sectorials (sanitat pública, mobilitat, educació, infraestructures, aigua, suport mutu, etc.)
Municipalització i autogestió col·laborativa d’espais i equipaments públics, béns comuns i sectors estratègics
Economia comunal, recursos i infraestructures, cooperació material entre barris i col·lectius, economia social
Planificació i ordenació d’activitats i espais. Processos participatius, plans d’usos i altres eines
11:30 Descans
12:00 Plenària
Posada en comú del treball dels tallers i articulació d’un relat comúDefinició de les línies prioritàries que cal seguir treballant.Síntesi de les jornades.Calendarització i propostes de continuïtat
Conformació d’un equip de treball que elabori una proposta de treball i de continuïtat a partir dels eixos i les línies prioritàries identificades a les Jornades.

Participa des d’ara en el

FÒRUM per COMPARTIR EXPERIÈNCIES I SABERS


 

 

Contacte: extensio@parlamentciutada.cat

 


 

Documentació base

 

Quins barris i municipis volem?

En el procés de transformació de la nostra cultura política, la ciutadania hem obert un debat sobre com han de ser els nostres barris i municipis. Per això, som molts el qui pensem que cal consolidar els espais de participació i expressió ciutadana, amb una permanència i continuïtat que vagi més enllà dels temps electorals o les reivindicacions puntuals.

Un grup de persones de moviments i entitats diverses hem decidit unir esforços per promoure processos de participació per diagnosticar la nostra realitat i determinar objectius comuns, i fer-ho de manera oberta i inclusiva.

Es tracta de:

  • donar suport als processos unitaris i oberts de mapatge, diagnosi i determinació d’objectius i prioritats que ja s’estan duent a terme;
  • impulsar-los allà on encara no s’hagin iniciat;
  • oferir eines i recursos a tots els barris i municipis que ho vulguin.

Amb aquest objectiu, ens hem autoconvocat per a tirar endavant un procés participatiu per posar en comú les experiències que s’estiguin desenvolupant i de seguir pensant en formes de donar-nos suport mutu en el desenvolupament d’aquest procés.

Totes i tots hi esteu convidats!

 


Document de treball actualitzat versió desembre de 2014 : Document_treball_autoorganització_17-12-2014


 

 

esquema

 

Document de treball

PER L’EMPODERAMENT I L’AUTOORGANITZACIÓ POPULAR

 

Proposem un model d’autoorganització popular que partint de les formes d’organització existents, referides a espais territorials i àmbits temàtics específics, potenciï la participació política de la ciutadania, directa i mantinguda en el temps, i el seu protagonisme en el control de les institucions públiques.

Plantegem generar programes d’actuació col·lectiva que donin resposta als problemes, a les necessitats i els desitjos que la majoria compartim.

Amb això, la ciutadania ha de guanyar espai polític fora de les institucions, però també en els ajuntaments i el Parlament, per tal de modificar la correlació de forces que permet les actuals polítiques neoliberals.

Aquest procés que proposem es pot desenvolupar en diferents etapes. Algunes presenten entre sí relacions de necessitat, al constituir-se una etapa en condició necessària de la següent. Altres poden aparèixer en un moment o altre del procés. I n’hi ha que són transversals a tot el procés i reapareixen en diferents moments.

A continuació es presenta una seqüència d’etapes, agrupades per fases que corresponen a àmbit territorials progressivament amples. Amb números apareixen les que presenten entre sí una relació més forta de necessitat. Amb lletres, les accions que es poden impulsar en diferents moments del procés.

 

FASE I. EL BARRI, LA VILA O EL POBLE

 

  1. Dos o més col·lectius identifiquen un o més elements d’interès comú i es consolida un grup impulsor amb voluntat de treballar en xarxa i de manera coordinada, per donar resposta als problemes, les necessitats i els desitjos de les persones d’un barri, d’una vila o d’un poble.

 

  1. Es realitzen tallers temàtics, oberts a tota la ciutadania, que permetin, des del debat:
  • ampliar el coneixement de la realitat del barri, la vila o el poble,
  • localitzar i visualitzar els reptes i els conflictes per prendre consciencia de quines poden ser les actuacions per resoldre’ls.

Es cerca el suport dels col·lectius que treballen àmbits temàtics específics: recursos energètics, sanitat, educació, habitatge, economia social i solidària, consum, etc.

 

  1. Amb la participació més amplia possible, s’elabora un mapa global del territori, on es representin els següents elements:
  • problemes, necessitats i desitjos de les persones,
  • conflictes que els afecten,
  • reptes que es proposen,
  • agents econòmics que intervenen al territori,
  • agents socials: entitats i col·lectius socials i polítics, organitzats o no, amb necessitats específiques, interessats en la transformació de la seva realitat,
  • treballs o mapes ja elaborats per diferents col·lectius socials i polítics: entitats veïnals, candidatures electorals, etc.
  • recursos disponibles,
  • actuacions fetes o previstes.

 

  1. S’elaboren programes d’actuació, definits per barri o localitat:
  • que identifiquin problemàtiques i accions que són comunes amb territoris veïns (districte, àrea metropolitana, etc.) que,
  • segmentats temàticament i periodificats, donin resposta als problemes, les necessitats, els conflictes, els desitjos i els reptes recollits en el mapa global.

 

Els programes d’actuació poden desenvolupar-se i dur-se a terme de diferents maneres, que generalment seran complementàries, com per exemple:

  • Es poden presentar a plataformes electorals o partits polítics perquè els incorporin als seus programes electorals o d’actuació política, articulant mecanismes de control de la seva aplicació i la seva gestió.
  • Es pot reclamar la seva execució a les institucions governamentals o a l’Administració pública, establint procediments de control adients.
  • Es poden impulsar de manera autònoma –respecte a les institucions oficials– i autogestionada. És el cas d’iniciatives d’economia social i solidària (cooperatives de producció, de serveis i consum, de finançament col·laboratiu, de la gestió comú de recursos, de suport mutu, de monedes socials, etc.), però també d’activitats culturals i lúdiques o d’accions de desobediència civil, entre d’altres.

 

  1. Presentació i debat públic dels programes d’actuació, utilitzant tots els recursos possibles, tecnològics i presencials, per arribar al major nombre de persones possible. S’establiran procediments de retroalimentació.

 

Accions que es poden produir en diferents moments del procés:

  1. Reconeixement de les entitats i dels col·lectius del barri o de la localitat, convidant-los a participar en l’espai de confluència organitzada (assemblea, plataforma, xarxa, etc.).
  2. Constitució formal d’una assemblea/plataforma/espai de trobada amb uns objectius i unes normes de funcionament consensuades.
  3. Participació en eixos temàtics també fora del barri o la localitat.
  4. Recull dels relats que es vagin construint en un espai web interactiu.

 

FASE II. EL DISTRICTE, EL MUNICIPI

 

  1. Contacte amb col·lectius de característiques similars en territoris d’àmbit progressivament ampli (districte, àrea metropolitana, etc.), per debatre temes comuns, d’àmbit més general: turisme, municipalització de recursos energètics, educació, sanitat, infraestructures, medi ambient, entre d’altres, i programar actuacions al respecte.

 

  1. Creació de Consells Ciutadans entesos com a espais de confluència de sectors cada vegada més amplis de població, que assumeixin responsabilitats de programació i gestió en relació a les temàtiques comuns a que s’ha fet referència anteriorment.

 

En fases posteriors, aquesta metodologia s’ha de generalitzar a àmbits territorials i temàtics cada vegada més generals i més inclusius, com la comarca o la nació.

 

Grup Impulsor del Parlament Ciutadà

Novembre 2014